Quan entres a Cal Rafel ja saps que entres a casa teva. La seva simpatia i saber fer amb el client ja fa que el menjar a vegades sigui secundari de lo bé que t’hi trobes.

Les taules de marbre em tenen enamorat i de tant en tant et venen els simpàtics cambrers com el “Manyo” o el Roger i t’expliquen batalletes sense parar.

No em cansaria de fer-hi vida, amb peus o sense, la veritat.

Pel que fa als peus, una manera diferent  de menjar-los. Gens oliosos, el toc cruixent de la crosta feta amb la planxa i que no hi havia ni un punt de cru a cap peu seria el que més destacaria  del plat.

Potser es trobaria a faltar, encara que no ve al cas, algun acompanyament per sucar-hi pa.

Amb el que mai estic d’acord amb el Rafel és amb el preu del compte. Sempre es deixa alguna cosa…